TRONADA D’ESTIU

L'aigua purifica i era molta la necessitat que tenien aquestes terres on passe les vacances, a l'ombria i la solana d'una muntanya de mil metres d'altitud esdevinguda límit absurd provincial. Va coincidir l'olor a terra mullada amb el final del relat que més m'ha costat de parir i que m'ha suposat una lleugera depressió post-part que despareixia amb la pols: Romb amb rumb. 28 pàgines, cinc capítols i un epíleg d'aproximació al porno que ara he de revisar. La tasca ha estat més pesada del que pensava a priori; ara entenc perquè se'm fa una muralla la idea d'escriure una novel·la. De moment, opte pel relat i la poesia. A més, és tan complicat aconseguir un bon recull en qualsevol d'aquests gèneres com bastir una bona novel·la. De poesia, em trobe en el tercer recull. De relats, no tinc suficients pàgines per a un recull digne. Tinc més de dues-centes pàgines escrites que agrupe segons colors en un recull o en un altre i en cap m'arriba encara per a concurs, perquè espere un centenar de pàgines "negres", "Verdes", "blaves" o "magenta" per descartar d'elles les pitjors.

[@more@]

Pel que fa a les lectures he acabat amb "Viatge a Lhasa", la història d'una aventurera parisina de principis de segle XX que s'endinsa en una zona prohibida aleshores pels forasters. El llibre guanya a mesura que arriba el final i hi ha més contacte amb els nadius, perquè al principi són tot paisatges desèrtics i cims que riu-te tu del que ens marca l'ombria i la solana al poble de la meua parella i el meu. Llig sobre viatges perquè no me'ls puc permetre. L'any passat vaig estar a Marraqueix i engunay al Tibet i, ves per on, vaig aplegar al meu poble a temps perquè em besara apassionadament amb la meua companya sota la tronada d'estiu, que no és poc.

 

PD: Sobre el Llevant, millor no parlaré. 4 a 0 amb l'Hèrcules i 2 a 1 contra el Castelló. Es confirma que Cavallero no val, Rubiales és millor que Castedo, a Viaqueira li falta forma física i en la davantera s'ha d'apostar per Meyong Ze, a qui Abel no ha donat minuts en cap dels dos partits anteriors. Per cert, molt bones les incorporacions dels joves Pedro Leon, Robusté i Javi Fuego. Per ací anirem bé. [Segona edició: hem reaccionat amb rapidesa i s'ha fitxat per dues temporades el porter suplent del Milà, Marco Storari]

Quant a astratonauta

Cosmonauta Versador pren el relleu d\'Astronauta Rimador en aquest Correu Boletaire, mitja d\'expressió propi i instransferible de les insatisfaccions polítiques, literàries, artístiques i esportives del seu autor. Per respecte a l\'anterior mantenidor d\'aquesta declamació poètico-fallera, li hem esborrat articles i fotografies. CV no és AR, per molt que s\'assemblen els mots i l\'inevitable sinonímia que a tots alcança. Partim des de dues premises preses d\'un admirat amic: \"Els valencians hem passat de l\'analfabetisme a la televisió\" i \"Ens governa una dreta freake-feixista\". El País Valencià serà d\'esquerres... No, no serà.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

TRONADA D’ESTIU

L'aigua purifica i era molta la necessitat que tenien aquestes terres on passe les vacances, a l'ombria i la solana d'una muntanya de mil metres d'altitud esdevinguda límit absurd provincial. Va coincidir l'olor a terra mullada amb el final del relat que més m'ha costat de parir i que m'ha suposat una lleugera depressió post-part que despareixia amb la pols: Romb amb rumb. 28 pàgines, cinc capítols i un epíleg d'aproximació al porno que ara he de revisar. La tasca ha estat més pesada del que pensava a priori; ara entenc perquè se'm fa una muralla la idea d'escriure una novel·la. De moment, opte pel relat i la poesia. A més, és tan complicat aconseguir un bon recull en qualsevol d'aquests gèneres com bastir una bona novel·la. De poesia, em trobe en el tercer recull. De relats, no tinc suficients pàgines per a un recull digne. Tinc més de dues-centes pàgines escrites que agrupe segons colors en un recull o en un altre i en cap m'arriba encara per a concurs, perquè espere un centenar de pàgines "negres", "Verdes", "blaves" o "magenta" per descartar d'elles les pitjors.

 

Pel que fa a les lectures he acabat amb "Viatge a Lhasa", la història d'una aventurera parisina de principis de segle XX que s'endinsa en una zona prohibida aleshores pels forasters. El llibre guanya a mesura que arriba el final i hi ha més contacte amb els nadius, perquè al principi són tot paisatges desèrtics i cims que riu-te tu del que ens marca l'ombria i la solana al poble de la meua parella i el meu. Llig sobre viatges perquè no me'ls puc permetre. L'any passat vaig estar a Marraqueix i engunay al Tibet i, ves per on, vaig aplegar al meu poble a temps perquè em besara apassionadament amb la meua companya sota la tronada d'estiu, que no és poc.

 

PD: Sobre el Llevant, millor no parlaré. 4 a 0 amb l'Hèrcules i 2 a 1 contra el Castelló. Es confirma que Cavallero no val, Rubiales és millor que Castedo, a Viaqueira li falta forma física i en la davantera s'ha d'apostar per Meyong Ze, a qui Abel no ha donat minuts en cap dels dos partits anteriors. Per cert, molt bones les incorporacions dels joves Pedro Leon, Robusté i Javi Fuego. Per ací anirem bé. 

[@more@]

Quant a astratonauta

Cosmonauta Versador pren el relleu d\'Astronauta Rimador en aquest Correu Boletaire, mitja d\'expressió propi i instransferible de les insatisfaccions polítiques, literàries, artístiques i esportives del seu autor. Per respecte a l\'anterior mantenidor d\'aquesta declamació poètico-fallera, li hem esborrat articles i fotografies. CV no és AR, per molt que s\'assemblen els mots i l\'inevitable sinonímia que a tots alcança. Partim des de dues premises preses d\'un admirat amic: \"Els valencians hem passat de l\'analfabetisme a la televisió\" i \"Ens governa una dreta freake-feixista\". El País Valencià serà d\'esquerres... No, no serà.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.