DWOMO A VALÈNCIA

Quan acabe el dia hauré consumit un deu per cent de les meues vacances. Conte açò perquè sapigau els que em seguiu que alentiré el ritme del blog; sempre us quedaran les meues lletres ferides. Aquest matí he aterrat a una biblioteca pública i he llegit un reportatge de l'EP3 -un suplement de "gauche divine" que va de guai i de "cuanta más pasta, más progre soy-. El cas és que venia un report a doble pàgina sobre la mudança del grup Dwomo de Madrid a València. Es tracta d'un duet electrònic -abans- de qui tenia referència pels discos de versions de El Jueves -aquesta revista tant de moda ara-. Els Dwomo són especialistes en versions i, com fa Toni de l'Ostal i les seues Maêdeus amb el Tio Pep o Al vent de Raimon, que canta en alemany, aquests han fet el mateix, per exemple, amb "Un velero llamado Libertad" de Perales que si ho traduïu a l'anglés queda més xungo que en l'original.

 

 

[@more@]

El cas és que m'ha fet gràcia que els Dwomo canvien Madrid per València. La Gran Via per l'Avinguda de l'Orxata a la Malvarrosa. I que al nou disc "Moscas en diciembre" que pariren a Sagunt i podria fer referència als que ens entestem en parir i crear en català del País Valencià, incloguen una cançoneta en valencià, en una mostra de voluntat d'integració en una ciutat on no calen detalls com aquests. Diuen, d'altra banda, que han trobat a València la tranquil·litat que els mancava a Madrid, que el ritme de vida és un altre… Els dos homenets viuen al barri de Russafa, famós per les manifes d'España 2000 antes de Cristo, un partit que a Gandia va traure més vots que Esquerra Unida -aquest darrer comentari sobrava, però és que el candidat d'EUPV a la ciutat ducal era una cosa massa…. Res, xicons, jo em procuraré el disc de Dwomo, ni que siga per patriotisme -a La Habitación Roja em vaig enganxar perquè en l'àlbum Radio treien una cançó en València quan Obrint Pas encara no hi havia dolçaina i el cantant encara tenia la veu blanca. I espere que descobrisquen, a més de llocs mítics com el Nou Pernil Dolç -en parlarem un altre dia si escau- grups com Ovidi Twins o les Maêdeus quan facen el miracle de gravar. De fora vindran, que en valencià ens cantaran…. 

Quant a astratonauta

Cosmonauta Versador pren el relleu d\'Astronauta Rimador en aquest Correu Boletaire, mitja d\'expressió propi i instransferible de les insatisfaccions polítiques, literàries, artístiques i esportives del seu autor. Per respecte a l\'anterior mantenidor d\'aquesta declamació poètico-fallera, li hem esborrat articles i fotografies. CV no és AR, per molt que s\'assemblen els mots i l\'inevitable sinonímia que a tots alcança. Partim des de dues premises preses d\'un admirat amic: \"Els valencians hem passat de l\'analfabetisme a la televisió\" i \"Ens governa una dreta freake-feixista\". El País Valencià serà d\'esquerres... No, no serà.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: DWOMO A VALÈNCIA

  1. Insomni diu:

    Quina és ixa cançó de l’Habitació Roja??
    I no crec que siguen tants els que canten en castellà, que hagen cantat alguna en valencià, és poden contar en els dits d’una mà. A mi m’agrada la de Seguridad Social – Sóc mediterrani, amb el incombustible col·laborador, Miquel Gil.

    I ja tinc ganes de que traguen el cd les Maêdeus