ARA QUE TINC…

…una mica d'obra m'afluixa el somriure. Ha estat un any seriós de literatura que m'ha donat per a quatre o cinc mig reculls de relats i dos poemaris. Tot inèdit, és clar. Obra pels amics i carn d'impressora làser, també de concurs, però a Catalunya no em menge "un roscu" i al País Valencià els que aconseguisc són de poca pela. Em fa el mateix, escric pel fet d'escriure i punt. I si hi ha gent que li interessa m'alegre de cor. Les meues ratlles són punyals a la comercialització literària, o millor, llibresca. Complexes de llegir, malgrat que no és la meua voluntat sinó el nivell de la majoria. Tant em fa. La idea que duc, la meua parella m'anima i també més gent, és recitar els meus propis poemes, demostrar que són llegibles, girar-los com fan els bons músics. La meua obra és per a mi i per tothom que s'hi vulga apropar. Tot i això, recomanaria abans la lectura dels clàssics antics i moderns. Jo tan sols acabe d'aterrar en aquest planeta aterridor que són les lletres. I encara m'estic pensant si m'apunte o no a l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana que, per cert, em publicarà en breu un relat eròtic. Mai he destacat en la matèria, tot i ser de la comarca d'Olivares, però confie i molt en el que em duc ara entre mans: Romb amb rumb, porno sense descans sobre huit rodes. L'any que ve us conte, l'acabe de començar…[@more@]

Tweet