CoRReu BoLeTaiRe [Ç]

Ja tenim cançó de l’estiu en valencià i la canten
uns madrilenys! L’altre dia us parlava del nou disc de Dwomo, “Moscas
en diciembre” que ja he aconseguit i ara us recomane amb més èmfasi. La
cançó en valencià -hi ha en molts idiomes- “bombes en xocolat” és un
bombasso que iguala l’èxit de les sintonies de Bola de Drac o Les
Tortugues Ninja com a cançó en valencià més aconseguida. “jo sóc un
pastisser / treballe en un forn / en la batalla del dolç…”, comença
així la cançó, això sí, amb un característic accent de valencià de
Madrid.

[@more@]

Tweet

L'aigua purifica i era molta la necessitat que tenien aquestes terres on passe les vacances, a l'ombria i la solana d'una muntanya de mil metres d'altitud esdevinguda límit absurd provincial. Va coincidir l'olor a terra mullada amb el final del relat que més m'ha costat de parir i que m'ha suposat una lleugera depressió post-part que despareixia amb la pols: Romb amb rumb. 28 pàgines, cinc capítols i un epíleg d'aproximació al porno que ara he de revisar. La tasca ha estat més pesada del que pensava a priori; ara entenc perquè se'm fa una muralla la idea d'escriure una novel·la. De moment, opte pel relat i la poesia. A més, és tan complicat aconseguir un bon recull en qualsevol d'aquests gèneres com bastir una bona novel·la. De poesia, em trobe en el tercer recull. De relats, no tinc suficients pàgines per a un recull digne. Tinc més de dues-centes pàgines escrites que agrupe segons colors en un recull o en un altre i en cap m'arriba encara per a concurs, perquè espere un centenar de pàgines "negres", "Verdes", "blaves" o "magenta" per descartar d'elles les pitjors.

[@more@]

Pel que fa a les lectures he acabat amb "Viatge a Lhasa", la història d'una aventurera parisina de principis de segle XX que s'endinsa en una zona prohibida aleshores pels forasters. El llibre guanya a mesura que arriba el final i hi ha més contacte amb els nadius, perquè al principi són tot paisatges desèrtics i cims que riu-te tu del que ens marca l'ombria i la solana al poble de la meua parella i el meu. Llig sobre viatges perquè no me'ls puc permetre. L'any passat vaig estar a Marraqueix i engunay al Tibet i, ves per on, vaig aplegar al meu poble a temps perquè em besara apassionadament amb la meua companya sota la tronada d'estiu, que no és poc.

PD: Sobre el Llevant, millor no parlaré. 4 a 0 amb l'Hèrcules i 2 a 1 contra el Castelló. Es confirma que Cavallero no val, Rubiales és millor que Castedo, a Viaqueira li falta forma física i en la davantera s'ha d'apostar per Meyong Ze, a qui Abel no ha donat minuts en cap dels dos partits anteriors. Per cert, molt bones les incorporacions dels joves Pedro Leon, Robusté i Javi Fuego. Per ací anirem bé. [Segona edició: hem reaccionat amb rapidesa i s'ha fitxat per dues temporades el porter suplent del Milà, Marco Storari]

Tweet

L'aigua purifica i era molta la necessitat que tenien aquestes terres on passe les vacances, a l'ombria i la solana d'una muntanya de mil metres d'altitud esdevinguda límit absurd provincial. Va coincidir l'olor a terra mullada amb el final del relat que més m'ha costat de parir i que m'ha suposat una lleugera depressió post-part que despareixia amb la pols: Romb amb rumb. 28 pàgines, cinc capítols i un epíleg d'aproximació al porno que ara he de revisar. La tasca ha estat més pesada del que pensava a priori; ara entenc perquè se'm fa una muralla la idea d'escriure una novel·la. De moment, opte pel relat i la poesia. A més, és tan complicat aconseguir un bon recull en qualsevol d'aquests gèneres com bastir una bona novel·la. De poesia, em trobe en el tercer recull. De relats, no tinc suficients pàgines per a un recull digne. Tinc més de dues-centes pàgines escrites que agrupe segons colors en un recull o en un altre i en cap m'arriba encara per a concurs, perquè espere un centenar de pàgines "negres", "Verdes", "blaves" o "magenta" per descartar d'elles les pitjors.

Pel que fa a les lectures he acabat amb "Viatge a Lhasa", la història d'una aventurera parisina de principis de segle XX que s'endinsa en una zona prohibida aleshores pels forasters. El llibre guanya a mesura que arriba el final i hi ha més contacte amb els nadius, perquè al principi són tot paisatges desèrtics i cims que riu-te tu del que ens marca l'ombria i la solana al poble de la meua parella i el meu. Llig sobre viatges perquè no me'ls puc permetre. L'any passat vaig estar a Marraqueix i engunay al Tibet i, ves per on, vaig aplegar al meu poble a temps perquè em besara apassionadament amb la meua companya sota la tronada d'estiu, que no és poc.

PD: Sobre el Llevant, millor no parlaré. 4 a 0 amb l'Hèrcules i 2 a 1 contra el Castelló. Es confirma que Cavallero no val, Rubiales és millor que Castedo, a Viaqueira li falta forma física i en la davantera s'ha d'apostar per Meyong Ze, a qui Abel no ha donat minuts en cap dels dos partits anteriors. Per cert, molt bones les incorporacions dels joves Pedro Leon, Robusté i Javi Fuego. Per ací anirem bé. 

[@more@]

Tweet

Hui li empre la connexió d'Internet a la meua parella i us comente les meues sensacions sobre el Llevant de la temporada de lliga que arriba. En la porteria, preferisc Kujovic a Cavallero, el serbi em sembla més segur i concentrat que l'argentí. En defensa, ara que s'han carregat Alexis, jugaria amb Cirillo i José Serrano, i no és perquè no m'agrade Álvaro, sinó perquè m'han sorprés els dos esmentats. A Robusté, no l'he vist encara. Pel centre del camp m'he adonat del treball que fa Berson, m'encisa l'elegància i el lliurament de Tommasi i Viqueria, quan estiga en el seu pes, serà una figura repartint balons o tirant de fora l'àrea. Fins que aplegue al to físic, alinearia Berson i Tommasi. De Javi Fuego, que l'acaben de fitxar, no puc dir res. Per la dreta, entre Ettien, Juanma, el canterà Saül o Pedro Leon he de dir que sols he vist els tres primers, i m'agrada més el de la pedrera que Juanma. En aquest punt, no entenc perquè prescindeixen de Carmelo, que seria el meu titular, però veient el que ens resta, em quede amb Ettien i espere que Pedro Leon siga un digne competidor per la demarcació. Per l'esquerre no hi ha color, tot i que a Courtois me l'estime; però Savio se n'ix. Retardaria a Courtois al lateral esquerre -l'any passat ho va fer bé- en detriment dels dos que competiran pel lloc, Rubiales i Castedo. El primer, normalet i treballador. Al segon, no l'he vist. Pel lateral dret, entre Manolo i Descarga, la veritat, tant em fa. M'agraden els dos, cadascun amb les seues virtuts i defectes. I arribem a la davantera. De mitja punta, no hi color, Riga. I davant, me la jugaria amb Meyong Zé, que no en marca un, però les toca totes i el dia que vagen als tres pals, que arribarà, serà el golejador que ens mancava. Fins que arribe el seu moment, esperarem que Geijo -preferia Reggi-, Nino i l'avi Averladze facen els gols. Això sí, veig equip… per a estar entre el 10 i el 15. Millorem, doncs.

[@more@]

Tweet

Quan acabe el dia hauré consumit un deu per cent de les meues vacances. Conte açò perquè sapigau els que em seguiu que alentiré el ritme del blog; sempre us quedaran les meues lletres ferides. Aquest matí he aterrat a una biblioteca pública i he llegit un reportatge de l'EP3 -un suplement de "gauche divine" que va de guai i de "cuanta más pasta, más progre soy-. El cas és que venia un report a doble pàgina sobre la mudança del grup Dwomo de Madrid a València. Es tracta d'un duet electrònic -abans- de qui tenia referència pels discos de versions de El Jueves -aquesta revista tant de moda ara-. Els Dwomo són especialistes en versions i, com fa Toni de l'Ostal i les seues Maêdeus amb el Tio Pep o Al vent de Raimon, que canta en alemany, aquests han fet el mateix, per exemple, amb "Un velero llamado Libertad" de Perales que si ho traduïu a l'anglés queda més xungo que en l'original.

[@more@]

El cas és que m'ha fet gràcia que els Dwomo canvien Madrid per València. La Gran Via per l'Avinguda de l'Orxata a la Malvarrosa. I que al nou disc "Moscas en diciembre" que pariren a Sagunt i podria fer referència als que ens entestem en parir i crear en català del País Valencià, incloguen una cançoneta en valencià, en una mostra de voluntat d'integració en una ciutat on no calen detalls com aquests. Diuen, d'altra banda, que han trobat a València la tranquil·litat que els mancava a Madrid, que el ritme de vida és un altre… Els dos homenets viuen al barri de Russafa, famós per les manifes d'España 2000 antes de Cristo, un partit que a Gandia va traure més vots que Esquerra Unida -aquest darrer comentari sobrava, però és que el candidat d'EUPV a la ciutat ducal era una cosa massa…. Res, xicons, jo em procuraré el disc de Dwomo, ni que siga per patriotisme -a La Habitación Roja em vaig enganxar perquè en l'àlbum Radio treien una cançó en València quan Obrint Pas encara no hi havia dolçaina i el cantant encara tenia la veu blanca. I espere que descobrisquen, a més de llocs mítics com el Nou Pernil Dolç -en parlarem un altre dia si escau- grups com Ovidi Twins o les Maêdeus quan facen el miracle de gravar. De fora vindran, que en valencià ens cantaran…. 

Tweet

…una mica d'obra m'afluixa el somriure. Ha estat un any seriós de literatura que m'ha donat per a quatre o cinc mig reculls de relats i dos poemaris. Tot inèdit, és clar. Obra pels amics i carn d'impressora làser, també de concurs, però a Catalunya no em menge "un roscu" i al País Valencià els que aconseguisc són de poca pela. Em fa el mateix, escric pel fet d'escriure i punt. I si hi ha gent que li interessa m'alegre de cor. Les meues ratlles són punyals a la comercialització literària, o millor, llibresca. Complexes de llegir, malgrat que no és la meua voluntat sinó el nivell de la majoria. Tant em fa. La idea que duc, la meua parella m'anima i també més gent, és recitar els meus propis poemes, demostrar que són llegibles, girar-los com fan els bons músics. La meua obra és per a mi i per tothom que s'hi vulga apropar. Tot i això, recomanaria abans la lectura dels clàssics antics i moderns. Jo tan sols acabe d'aterrar en aquest planeta aterridor que són les lletres. I encara m'estic pensant si m'apunte o no a l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana que, per cert, em publicarà en breu un relat eròtic. Mai he destacat en la matèria, tot i ser de la comarca d'Olivares, però confie i molt en el que em duc ara entre mans: Romb amb rumb, porno sense descans sobre huit rodes. L'any que ve us conte, l'acabe de començar…[@more@]

Tweet

Si l'any passat ens vam salvar, enguany no hauríem de patir. Continua l'entrenador que ens va salvar; fins ara havien prescindit dels que assolien els objectius (Preciado, Mané…). Per tant, l'entrenador coneix els jugadors i aquests, el sistema. És la segona temporada en primera i la tercera dels darrers quatre anys, pel que les errades dels novençans ja no valen d'excusa. I el planter, a més dels jugadors veterans amb que s'havia reforçat les dues darreres temporades en primera, incorpora joves que albiren un projecte en primera amb més mires pels propers anys que les de complir i salvar la categoria.

M'agraden els fitxatges de Robusté i Pedro Leon i la continuïtat de Serrano, tot i que a costa d'un jugador de cor com Alexis. Tampoc m'agrada que s'haja descartat Reggi i Carmelo, però tots no cabien. Dels fitxatges nous, hi haurà algun Mjalby o Déhu, esperem que no siguen ni Arveladze ni Cirillo. La porteria, sense que conega el Kujovic, la veig més dèbil que l'any anterior, Cavallero no em convenç. Les bandes les veig ben cobertes, amb Castedo, Rubiales, Descarga i Manolo. Els centrals, em convencen, malgrat que es descarte Alexis, pense que Alvaro farà bé el paper. Al mig del camp, amb Berson, Viqueira i el meu preferit, Tommasi, no hem de tindre problemes, malgrat que Camacho haja fitxat pel Valladolid (l'any passat ja el van tractar de descartar i no ho entenc, sempre s'ha mostrat com un dels jugadors més implicats). Per la banda dreta, preferiria Carmelo a Juanma, però els tècnics s'ho sabran. Ettien és intocable, ens agrade o no. Els anys que duu al club són motius suficients. Per l'altra banda, descarten Robert i em sembla molt bé. Amb Courtois confie. I en la davantera, Savio ha d'aportar el gol que ens manca; Riga continuar creixent; Geijo evitar un nou cas Nino i aquest i Meyong Zé, hauran d'espavilar. Shiota Arveladze, o destaca o passarà desapercebut. Però l'equip, en línies generals i en conjunt, m'agrada. I l'entrenador, més. Força Llevant!

[@more@]

Tweet

Pau Riba, Remigi Palmero, Arthur Caravan, Conxita… Junts en un festival al País Valencià en un poble governat amb majoria absoluta pel PP? És possible. Divendres 20 de juliol se celebrava a Tavernes de la Valldigna la tercera edició del Pop al Carrer que organitza la Casa Calba. Un èxit artístic i de públic que paga la pena d'imitar en un país on el partit majoritari és quasi tan hegemònic com el Partit dels Treballadors a Corea del Nord o el Partit Comunista a Cuba o la Xina. En un país on la cultura no dóna diners i, en conseqüència, no interessa el sector privat, depenem de les subvencions. Per això, lloe l'ajuntament que paga i l'associació cultural que ho organitza. Estaria bé que condira l'exemple i que algun dia ens deixe d'estranyar el del passat 20 de juliol a Tavernes o que, fins i tot, siguen els propis regidors de cultura del PP els que prenguen la iniciativa. Tot i que en vista del que ocorre amb el Rock a la Mar de Dénia i els impediments que fica la Generalitat, em sembla que sóc molt utòpic…[@more@]

Tweet

L'altre dia us parlava de Compromís i, tot i que les comparacions i més en aquest cas són fastigoses, la vida del Cosmonauta Versador travessa també per la inestabilitat més absoluta. Les circumstàncies l'han dut a viure a casa dels seus pares durant tot l'estiu i la relació amb sa mare s'ha espatllat fins esdevindre inexistent. L'altra pota sobre la que sustenta l'equilibri emocional, el treball, el té esgotat després d'una temporada i li resten encara set dies per les vacances; la tercera pota, junt a l'habitatge i el treball, la parella, es veu sacsejada per les conseqüències de les dues anteriors.

El desequilibri és més fàcil que l'equilibri, car sols cal que es desestabilitze algun dels fonaments sobre el qual el sustentem. Com a conseqüència, el Cosmonauta Versador engreixa; no és capaç d'escriure ni una línia -i la seua passió oculta és la literatura-; no li proven les hores de son i necessita de qualsevol substància adictiva per resuscitar. No és casual doncs, l'obertura d'aquest blog -ho escriu amb "g" perquè amb "c" li recorda massa dogmatismes i cercacàrrecs. Necessita de les lectures anònimes de tots vosaltres i, sobretot, de perbocar tota la merda que duu acumulada des de fa una temporada. Gràcies.

[@more@]

Tweet

La indignació amb el Floc i Esguerda i Maíz m'ha creat la simpatia per Glòria Marcos que no tenia quan vaig votar pel Compromís. Ho vaig fer amb la tíbia esperança que el representant d'Els Verds del PV arribara a les Corts, peren el moment de l'escrutini em vaig adonar que el meu vot sols havia servit per col·locar Henry Morera a les Corts; que el Floc a penes no havia fet campanya electoral a la circumscripció de València perquè el donaven per segur; que havien dedicat els esforços en les candidatures locals pactades amb una sigla espectral: Els Verds – Esquerra Ecologista, que té més lletres al nom que militants; que havien fet la mà a València ciutat, on està el gruix dels vots, integrant-se en la candidatura castellana de Carmen Alborch. Això pel que fa al Floc. D'Esguerda i Maíz m'apassiona que impediren allà on tenen "poderet" el pacte amb Els Verds del PV; i, sobretot, em mata que una desena d'anys després de l'aparaició d'Esquerra Verda – Iniciativa pel País Valencià, "un partit d'esquerra, ecologista i valencianista" i que va acabar sumant-se a Els Verds del PV, els il·luminats d'Esguerda i Maíz creen Iniciativa del Poble Valencià -que no del "País", no siga cas-, un partit "d'esquerra, ecologista i valencianista"… serem imbècils la resta de gent o ho són ells, que han esdevingut la crossa que li calia al Floc -un partit sense dones ni tontos, que fa molts anys que viuen del rotllo- per obtenir la seua quota de protagonisme mediàtic que en el fons i la forma és el que busquen.

 Tot el que Compromís denunciava sobre les maneres de fer política és el que Floc i Defecció pel Poble Valencià han fet. Passen d'aquesta manera al costat de partits com Coalision Valenciana, España 2000 antes de Cristo i d'altres que mai no votaré. Per aprofitar-se dels ideals de la gent d'esquerra per trobar el seu seient il·legítim a les Corts. Per donar-li arguments al PP i la gent que els vota sobre la falta de seriositat i el perill de l'esquerra que, en mans d'aquesta gent, és com una alacrada sobre un cos nu. Per sort, Joan Ignasi Pla ja ha dit que no repetirà. Qualsevol millor que ell, qualsevol millor que la misèria resultant dels que han traït l'esquerra d'aquest país, dels que es van dedicar tota la campanya a mobilitzar el vot del PP amb una campanya a la Ruiz Mateos -avionet inclòs- amb l'ocurrent lema "Adéu PP" i una idea clara: que se'n vagen ells perquè estiguem nosaltres. No importen les polítiques ni les persones sinó que el poder siga nostre. La gent no és idiota. Per sort. Ara el meu desig impossible és que pacten les restes del Compromís amb el PSOE per les generals i que, com en Turquia, la barrera electoral siga del 10%.

[@more@]

Tweet